En el procés de preparació d'una beguda, els enòlegs novells s'enfronten a molts factors negatius que provoquen el deteriorament de la beguda. És especialment decebedor quan sembla que tot s'ha fet correctament, però durant l'emmagatzematge, la peça simplement comença a amargar-se.
Per tant, l'enòleg ha de conèixer els motius pels quals el vi casolà comença a carbonatar, i també poder prevenir o corregir aquesta situació.
Per què carbonat el vi?
Els motius pels quals el vi acabat va acabar semblant un xampany agre, amb gasos, són els següents:
- La preparació simplement no va fermentar.A un enòleg novell li pot semblar que el procés de fermentació ha finalitzat i el vi està completament a punt. Com a resultat, les ampolles es van tapar i emmagatzemar. Però de fet, un procés anomenat "fermentació tranquil·la" encara s'estava fent allà. Abans de tancar les ampolles amb taps de suro, heu d'assegurar-vos que el vi s'ha clarificat, això vol dir que el procés de processament s'ha completat.
- El producte final està mal filtrat. Com a resultat, el sediment amb el llevat encara treballant acaba a les ampolles i el procés continua allà.
- Incompliment de les condicions d'emmagatzematge. És possible que s'hagi infringit el règim de temperatura: la beguda s'ha d'emmagatzemar en un lloc fresc.
- La preparació es dilueix molt amb aigua al començament de la preparació. Com a resultat, la beguda va resultar tenir uns nivells baixos d'àcid i sucre, i aquestes són condicions per al desenvolupament de bacteris i floridura.
- Quan s'emmagatzema en ampolles o altres envasos, s'ha format una capa d'aire entre la beguda i el suro, que també provoca l'inici de la fermentació.
- L'ús de matèries primeres de baixa qualitat (fruites que han caigut a terra, malmeses i podrides, així com fruites que han estat durant molt de temps).
- Problemes amb el segell d'aigua. Com a resultat, les bombolles d'aire no s'escapen, sinó que s'acumulen a la peça de treball.
Què fer si el vi casolà és carbonatat
El vi jove és susceptible a factors negatius que condueixen al seu deteriorament i, per tant, requereix més atenció. El control i el compliment de la tecnologia ha d'estar en totes les etapes de producció. En cas contrari, és fàcil acabar amb vi carbonatat i fet malbé.
Però hi ha maneres d'ajudar a solucionar-ho:
- afegint una nova porció de suc amb llevat per començar la re-fermentació de la beguda;
- "millora" de la peça. Per fer-ho, la beguda àcida es barreja amb un vi bo i "saludable";
- filtració a través d'una capa de teixit dens;
- destil·lació del most en fermentació en alcohol;
- pasteurització al bany maria durant 20 minuts a una temperatura no superior a +70 graus C. Però aquesta beguda, salvada de l'acidificació, s'ha de consumir immediatament.
Com evitar que es produeixi el problema?
Els enòlegs (especialment els principiants) sovint es troben amb aquest problema. El vi casolà es pot veure afectat per diversos bacteris i floridura, la qual cosa condueix a l'aciditat del producte. La violació de la proporció d'ingredients i els requisits de la recepta també comportarà el deteriorament de la beguda.
Per evitar que això passi, és imprescindible seguir una tecnologia de cuina provada i dur a terme mesures preventives:
- abans de començar a cuinar, cal rentar a fons, o millor encara, pasteuritzar tots els estris i recipients utilitzats;
- assegureu-vos de mantenir la proporció de suc, aigua i sucre: el most no s'ha de liquar massa;
- exclou el contacte directe de la peça amb l'aire, minimitzeu l'espai d'aire entre el vi i el suro;
- observar el règim de temperatura durant l'emmagatzematge i la fermentació de la beguda;
- Guardeu la beguda només en habitacions amb condicions adequades (sec, fosc i fresc). La temperatura ideal és de +13 graus C;
- colar bé el producte, evitant que els sediments entrin a les ampolles;
- Assegureu-vos d'utilitzar un tub de sortida de gas durant l'etapa de fermentació del most.
