Els metalls pesants es consideren contaminants comuns, el contingut dels quals al sòl s'ha de mantenir sota control. Què causa la contaminació del sòl amb metalls pesants? Les principals causes de l'alliberament d'aquestes substàncies al sòl és la combustió de combustibles fòssils. També són possibles altres maneres. Al mateix temps, el perill més gran el representen metalls amb propietats tòxiques pronunciades: mercuri, cadmi, plom.
Quins metalls contaminen el sòl?
Hi ha diverses categories de perills per als metalls pesants. Segons l'Organització Mundial de la Salut, les substàncies més perilloses són el mercuri, el cadmi i el plom. La concentració d'altres elements no és menys perillosa.
L'amenaça clau dels metalls pesants rau en el fet que són difícils d'eliminar del cos i acumular-s'hi. Això provoca la formació de toxines. Es mouen fàcilment d'un entorn a un altre sense descompondre's. En aquest cas, les substàncies provoquen patologies greus i sovint causen conseqüències irreversibles.
Mercuri
La contaminació del sòl amb mercuri pot estar associada a la penetració de pesticides i tot tipus de residus domèstics. Aquests podrien ser làmpades fluorescents i peces d'instruments de mesura trencats.
Segons la informació oficial, les emissions anuals de mercuri superen les 5.000 tones. Aquest metall pot entrar al cos humà des del sòl contaminat. Si això s'observa sistemàticament, hi ha el risc de desenvolupar lesions complexes d'òrgans interns, inclòs el sistema nerviós. Si es violen les regles per tractar la intoxicació per mercuri, hi ha risc de mort.
Dirigir
El plom representa un gran perill per a les persones. Es considera un metall molt tòxic. Quan s'extreu 1 tona de plom, 25 quilograms de la substància entren al medi. Un gran volum de l'element penetra al sòl amb gasos d'escapament.
Cadmi
La contaminació del sòl amb cadmi suposa un gran perill per a les persones. Quan entra al sòl, provoca la curvatura de l'esquelet i l'aturada del creixement en els nens. A més, es considera que aquest metall és la causa del mal d'esquena greu.
Coure i zinc
L'augment de la concentració d'aquestes substàncies al sòl provoca un creixement més lent i un empitjorament de la fructificació de les plantes. Això provoca una disminució sobtada dels paràmetres de rendiment. Les persones experimenten processos anormals al fetge, al cervell i al pàncrees.
Molibdè
L'augment de la quantitat de molibdè a l'estructura del sòl provoca pertorbacions perilloses a les persones. Aquesta substància pot provocar el desenvolupament de la gota. També sovint provoca diverses malalties del sistema nerviós.
Antimoni
Aquesta substància es troba en certs tipus de minerals. Està present en aliatges que s'utilitzen en diversos camps industrials. Les quantitats excessives d'antimoni provoquen trastorns digestius complexos.
Arsènic
Les principals fonts de contaminació del sòl amb arsènic són les substàncies que s'utilitzen per controlar les plagues de les plantes agrícoles. Aquests poden ser herbicides o substàncies insecticides. L'arsènic tendeix a acumular-se i condueix a una intoxicació crònica. Els seus compostos causen danys a la pell, el sistema nerviós i el cervell.
Manganès
El sòl i les plantes contenen molt d'aquest element. Si més manganès penetra al sòl, es crea una quantitat excessiva de manganès. Això afecta negativament el funcionament del cos humà, provocant la destrucció del sistema nerviós.
Un excés d'altres metalls pesants també és molt perillós.Així, l'acumulació d'aquestes substàncies al sòl comporta greus conseqüències per a les persones i el medi ambient.
Com afrontar el problema
Abans d'intentar solucionar el problema, és important diagnosticar l'abast de la contaminació del sòl amb metalls pesants. Per a això s'utilitzen diversos mètodes. Cadascun d'ells té les seves pròpies especificitats i difereix d'eficàcia segons la regió. Per tant, el nivell de substàncies nocives s'avalua en funció de les possibles fonts de contaminació.
Existeixen els següents tipus d'investigació:
- Bioindicació. En aquest cas, es determina l'estat del sòl, que es reflecteix en indicadors biològics. Aquests inclouen l'estat de les plantes al territori, l'activitat dels microorganismes del sòl, les reaccions de molses i líquens als processos que es produeixen a l'estructura de la terra.
- Determinació del grau de contaminació de la capa de neu. A les zones industrials, els microelements penetren al sòl amb pols tecnogènic. S'assenta i posteriorment s'endinsa a les capes del sòl. Mitjançant l'avaluació de la coberta de neu a l'hivern, és possible determinar la quantitat aproximada de metalls que entren al sòl durant un interval de temps determinat.
- Avaluació de la susceptibilitat magnètica del sòl. Aquest és un mètode exprés que permet determinar el volum d'òxids de ferro presents al sòl. Aquests elements són els principals portadors de contaminants quan les emissions entren a l'atmosfera.
A les zones on el sòl està més contaminat amb metalls pesants, cal comptar el nombre de microorganismes. Aquest paràmetre mostra els paràmetres d'activitat del sòl i la qualitat dels processos de descomposició i absorció dels elements.
La segona manera d'eliminar els problemes és restaurar el sòl que ja s'ha vist afectat negativament. Per fer-ho, s'utilitzen mètodes que ajuden a reduir el volum de metalls i neutralitzar-los.
Per eliminar la contaminació del sòl, es permet utilitzar mètodes físics, biològics i químics. Les àrees més efectives inclouen les següents:
- L'augment de l'acidesa del sòl augmenta el risc de contaminació amb metalls pesants. Per tant, l'ús de matèria orgànica, calç i argila ajuda a resoldre el problema fins a cert punt.
- Sembrar, segar i eliminar determinades plantes de la superfície del sòl ajuda a reduir significativament la concentració de metalls nocius a l'estructura del sòl. A més, aquest mètode és respectuós amb el medi ambient.
- La desintoxicació de les aigües subterrànies també dóna bons resultats. Per fer-ho, es bombegen i es netegen.
- És important predir i eliminar la migració de la forma soluble dels metalls pesants.
- En casos difícils, cal eliminar completament la capa de sòl i substituir-la per una de nova.
Calçat
L'addició de calç al sòl es considera un mètode eficaç. Afecta les característiques químiques, biològiques i físiques del sòl. En combinació amb la calç, els oligoelements formen elements poc solubles. Es dissolen gradualment a causa de l'absorció química.
Les plantes que es planten en sòls tractats amb calç contenen un mínim de metalls. Aquesta substància condueix a una disminució de la mobilitat de les partícules de metalls pesants. Al mateix temps, augmenta la seva solubilitat.
Argilar
Aquest procediment té un efecte beneficiós sobre l'estructura del sòl, afectant la mobilitat dels metalls pesants.Quan s'utilitza argila, que inclou additius minerals, augmenta la capacitat d'intercanvi catiònic del sòl. L'argila absorbeix els metalls amb més força que els components orgànics. El grau d'impacte ve determinat per les característiques dels elements contaminants.
Rentat del sòl
Si el contingut de substàncies tòxiques és elevat, val la pena utilitzar el mètode de rentat del sòl. Per a això s'utilitzen reactius. Aquest mètode té una sèrie d'inconvenients. Aquests inclouen el risc que els metalls pesants entrin a les aigües subterrànies i l'eliminació de substàncies valuoses de l'estructura del sòl.
El reactiu utilitzat són sals de ferro solubles, que es caracteritzen per un baix grau de toxicitat per als cultius. Després del rentat, cal encalar el substrat i afegir minerals i matèria orgànica.
Absorbents naturals i artificials
Aquest mètode consisteix a afegir zeolites. Són elements absorbents naturals que augmenten la quantitat de microelements absorbits. Els fongs metabòlics s'utilitzen per a la bioremediació. També és acceptable utilitzar cucs i insectes. L'eficàcia d'aquest procediment ve determinada per l'estat general del sòl, el grau de contaminació i la composició.
Els residus biològicament actius i el carbó actiu s'utilitzen com a sorbents sintètics. Les resines d'intercanvi iònic també són molt efectives.
Abonaments minerals
Els ingredients dels preparats minerals afecten la mobilitat dels metalls. Però aquest mètode no sempre és beneficiós, i si s'utilitza incorrectament pot causar un gran dany. Es considera que un efecte secundari de la fertilització és un augment dels paràmetres d'acidesa, que afecta negativament la mobilitat de les substàncies tòxiques.
Els fàrmacs que contenen fluor s'utilitzen per a la desintoxicació.Aquest mètode es pot utilitzar per a una contaminació severa. Amb un baix contingut d'elements nocius, l'ús d'aquestes composicions només empitjorarà l'estat general del sòl.
Abonaments orgànics
El sòl saturat de matèria orgànica és menys sensible a la influència de factors negatius. Les substàncies orgàniques provoquen un augment de la fertilitat i un augment de la quantitat d'elements útils que necessiten els cultius per al desenvolupament normal.
Conseqüències de l'acumulació de metalls pesants
Les quantitats excessives de metalls nocius al sòl produeixen efectes negatius. Particularment perilloses són les patologies que apareixen quan entren substàncies al cos. Grans quantitats de molts elements tenen un efecte neurotòxic. La intoxicació pot provocar patologies agudes i cròniques i provocar complicacions que amenacen la vida.
Les conseqüències negatives de la contaminació del sòl inclouen les següents:
- interrupció del desenvolupament cultural;
- disminució de la fertilitat general del sòl;
- mort de plantes útils;
- reducció de la qualitat de l'aigua;
- reducció del volum de nutrients a l'estructura del sòl;
- impacte negatiu sobre la fauna;
- influència en les propietats microbiològiques.
La contaminació del sòl amb metalls provoca la interrupció del cicle de les substàncies a la natura. Això afecta negativament tots els components de la biosfera.
